Back Arp Schnitger Czech Arp Schnitger Danish Arp Schnitger German Arp Schnitger English Arp Schnitger Esperanto Arp Schnitger Spanish Arp Schnitger Estonian Arp Schnitger Finnish Arp Schnitger French Arp Schnitger Frisian
 Es suposa que aquest personatge, pintat a l'orgue de Golzwarden, a l’església on Schnitger va ser batejat i del qual va esponsoritzar la restauració és l’orguener mateix.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 juliol 1648 Brake (Alemanya) |
| Mort | 28 juliol 1719 (71 anys) Neuenfelde (Hamburg) |
| Sepultura | Neuenfelde 53° 31′ 15″ N, 9° 48′ 40″ E / 53.520824°N,9.811041°E Sant Pancraci de Neenfeld |
| Activitat | |
| Camp de treball | Orgue, música religiosa, fabricació d'instruments musicals i art |
| Ocupació | Orguener |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Gertrud Otte (1665–1707) Anna Elisabeth Dieckman |
| Fills | Arp jùnior, Hans, Johann Jürgen, Franz Caspar, Agneta, Catharina |
| Pares | Arp Schnitger sènior (1610/15–1680) Katharina |
| Parents | Berendt Snitke (avi) |
Signatura  | |
 | |
| Lloc web | arp-schnitger-gesellschaft.de… |
Arp Schnitger (nascut el 1648, presumptivament a Schmalenfleth (Brake) a Alemanya, sebollit el 28 de juliol de 1719 a Neenfeld) fou un orguener, anomenat «l'Stradivarius de l'orgue»,[1] en ser considerat un dels orgueners més significatius al nord d'Alemanya i dels Països Baixos. L'1 de setembre de 1682 va obtenir la ciutadania hamburguesa.
.jpg)
És el principal d'una nissaga de fusters i orgueners.[2] El seu avi es deia Berendt Snitker (un mot baix alemany que significa fuster) que va s'alemanyitzar més tard vers Schnitger. Fuster format al taller familial, a divuit anys, va començar l'aprenentatge d'orguener durant cinc anys al taller d'un cosí o oncle, Berend Huss a Glückstadt. Van seguir cinc anys més de fadrinatge. Encara de fadrí va realitzar l'orgue de l'església de Sant Cosme a Stade.
Va casar-se amb Gertrud Otte, filla d'un ric negociant d'Hamburg, que tenia un mas a Neuenfelde. Va conèixer Gertrud probablement quan s'estava en aquest poble per construir-hi l'orgue. Van tenir sis nens del quals els quatre fills van seguir el mester del pare, però només dos van sobreviure'l: Johan Jürgen i Franz Caspar (1693-1729) que va establir-se als Països Baixos.
Va perfeccionar l'orgue barroc. Va construir o remodelar considerablement uns 170 orgues, dels quals 30 van sobreviure més o menys completament fins avui. El seu taller principal era a Hamburg, però tenia dependències entre Berlín i Groningen. Els orgues tenien dues funcions : una de religiosa, l'acompanyament del cant comú, molt important a la litúrgia protestant i una de merament artística, l'execució de concerts esponsoritzats per la societat dels negociants hanseàtics.[3]
El 2019, a l'ocasió del trecentenari de la seva mort la emissora nordalemanya NDR li va dedicar una sèrie televisiva Arp Schnitger - Ein Stradivari der Orgel (AS, un Stradivarius de l'orgue).[1] A la mateixa ocasió, el 29 de maig, l'ajuntament de Norden li va dedicar una plaça.[4]
- ↑ 1,0 1,1 Vogel, Harald; Raab, Hans-Heinrich. «Arp Schnitger - Ein Stradivari der Orgel» (en alemany). NDR, 2019. Arxivat de l'original el 2019-04-24. [Consulta: 1r juny 2019].
- ↑ «Schnitger». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Leben und Werk (Vida i obra)» (en alemany). Fundació Arp Schnitger. [Consulta: 1r juny 2019].
- ↑ Lis «Platz würdigt Orgelbauer: Arp-Schnitger-Platz in Norden offiziel eingeweiht» (en alemany). Ostfriesischer Kurier, 31-05-2019, pàg. 1.